Setge de Malta (1565)

Setge de Malta
Guerres otomanes a Europa
	; Setge de Malta (1565) Setge de Malta (1565) (Mediterrani central)
	;
Tipus	setge i batalla
Data	18 de maig a l'11 de setembre de 1565
Coordenades	35° 53′ 31″ N, 14° 31′ 06″ E / 35.8919°N,14.5183°E
Lloc	Malta
Estat	Malta
Resultat	Victòria hospitalera
Bàndols
Cavallers Hospitalers; Espanyes	Imperi Otomà
Comandants
Jean de la Valette; Goncales de Medran†; Melchior de Robles†; Jean de la Cassière; Mathurin Romegas	Pialí Baxà; Kızılahmedli Mustafa Paixà ; Turgut Reis †
Forces
entre 6.100 i 8.500	entre 22.000 i 48.000
Baixes
2.500 soldats ; 7.000 civils ; 500 esclaus	entre 25.000 i 35.000
Cronologia
	← Batalla de Gerba Batalla de Lepant →

El setge de Malta (també conegut com a Gran setge de Malta) va tenir lloc el 1565 quan l'Imperi Otomà va envair l'Illa de Malta, aleshores ocupada pels cavallers de l'orde de Sant Joan.

El setge és considerat un dels més importants de la història militar, i des del punt de vista dels defensors, un dels més reeixits. Va ser el punt culminant d'una escalada d'enfrontaments entre els imperis espanyol i l'otomà pel control del Mediterrani.

L'escalada militar havia inclòs un atac previ sobre Malta el 1551 per part del corsari turc Turgut Reis, amb una important derrota de l'armada espanyola davant dels turcs^[1] en la Batalla de Gerba el 1560.

↑ A l'Espanya dels segles XV i xvi s'entenia per "turcs o "el Turc" tant els propis turcs otomans, com tots els musulmans del Mediterrani com, per exemple, els pobles amazics que eren vassalls de l'Imperi Otomà. La paraula "moro" era la més habitual per referir-se als habitants d'Orà cap Occident. Ni "moro", ni "turc" tenien connotacions despectives, sinó que s'utilitzaven de manera similar a la denominació de "gallec" que utilitzen els llatinoamericans per referir-se als oriünds espanyols. En aquest article, s'empra "turc" per a l'ús anteriorment descrit. Cal aclarir que gran part de l'exèrcit musulmà era amazic.

[1] A l'Espanya dels segles XV i xvi s'entenia per "turcs o "el Turc" tant els propis turcs otomans, com tots els musulmans del Mediterrani com, per exemple, els pobles amazics que eren vassalls de l'Imperi Otomà. La paraula "moro" era la més habitual per referir-se als habitants d'Orà cap Occident. Ni "moro", ni "turc" tenien connotacions despectives, sinó que s'utilitzaven de manera similar a la denominació de "gallec" que utilitzen els llatinoamericans per referir-se als oriünds espanyols. En aquest article, s'empra "turc" per a l'ús anteriorment descrit. Cal aclarir que gran part de l'exèrcit musulmà era amazic.

[1]

Guerres otomanes a Europa
Conquesta d'Europa oriental
Gal·lípoli - Maritsa - Plocnik - Kosovo Polje - Argeş - Sofia - Veliko Tàrnovo - Nicòpolis - Varna - Ankara - Kosovo - Constantinoble - Belgrad - Mohács (1526) - Viena (1529) - Kőszeg - Visegrád - Osijek - Gorjani - Buda (1541) - Pest (1541) - Pest (1542) - Valopovo - Szigetvár - Călugăreni - Mezőkeresztes
Campanyes del Mediterrani
Rodes (1480) - Òtranto (1480) - Òtranto (1481) - Rodes (1522) - Alger (1529) - Tunis (1534) - Tunis (1535) - Preveza - Castelnuovo - Gibraltar - Alboran - Alger (1541) - Niça - Cadaqués i Palamós - Mahdía - Orà (1556) - Sorrento - Menorca - Gozo - Gerba (1560) - Malta - Tunis (1569) - Xipre - Lepant - Tunis (1573) - Tunis (1574) - Kara Djahannam - Żejtun
Gran Guerra Turca
Sant Gotard - Khotyn - Viena (1683) - Kamaniče - Mohács (1687) - Zenta - Podhajce